VÍA LÁCTEA

Pensant en somnis, en les nits d'hivern,

sense que els teus ulls em reconeguin mai.

Veient el tren passar, tan llunyà,

com una estrella que mai podré tocar.

Sento el teu perfum en cada cendra apagada,

però la xemeneia no sempre serà encesa.

El meu amor, amagat entre les venes,

mentre el teu sangrant com una ferida oberta.