Recordar com a sinònim d’odiar

No em permeto gaire pensar sobre el meu pare. És un record dolorós, que em fa venir mal de cap i tot, però crec que ha arribat el moment d’aprendre que recordar no cal que sigui sempre una paraula amb connotació positiva. Per mi, recordar implica tristesa, nostalgia, fins i tot oblit, i no té res de dolent, simplement em toca acceptar el fet que he crescut sense aquesta figura essencial per molta gent, però per la meva sort o desgràcia, no per mi. Sempre ho diré, el meu pare va ser la primera persona que em va trencar el cor i la que ho ha fet i ho farà mai amb més força. Vaig haver d'aprendre a callar i normalitzar certes coses quan em tocava plorar perquè no sabia cordar-me les sabates i sincerament, crec que el temps no ho curarà pas. Jo no he viscut, he sobreviscut tota la meva vida, i el pes del teu nom em perseguirà sempre, ja sigui en converses quotidianes o en malsons, però no me’n desferé mai, així que no, no et puc perdonar, o més ben dit, no em puc permetre perdonar-te.