GRÀCIES PAPA

He trobat les ales, vull volar,
necessito volar i tornar a ser jo.
Aquell buit ara vibra amb un nou so.
Sento com si l’aire em tornés a dibuixar,
com si el món em respirés molt endins,
com si, al final, s’haguessin trobat els camins.

Aquella estàtua s’ha trencat,
torno a riure, a plorar, a sentir.
Del fang he nascut sense voler fugir,
i em neix la vida a cada pas que faig.
Torno a estimar, torno a admirar,
he tornat a ser jo, i no ho penso abandonar.

No sé cap on vaig, però camino,
diuen que el pas suau cura les ferides.
Segueixo el traç d’estrelles mig perdudes,
i el cel m’acompanya mentre m’encamino.
Em guia la incertesa i el batec del cor,
però sembla que dins la boira he trobat el nord.

Per tu, que m’has protegit en cada pas,
que m’has estimat sense mesura.
La teva confiança, la teva ajuda,
i el teu record, que encara em fa avançar.
Per tu volaré fins a tocar les estrelles,
per tu ho aconseguiré tot — t’ho prometo.