ELS TEUS BRAÇOS SÓN EL MEU REFUGI

Nits de cendra i d’insomni, pluja que banya ciutats quan s'il·luminen, silencis que ofeguen al destí i ombres eternes que mai s’exterminen.

Nits buides, plenes de llàgrimes perdudes, cercant un perdó que sigui reconfortant. Promeses trencades i ànimes nues. Nits que es perden com un eco distant.

La tranquilitat d’una nit en soledat, els núvols que s’escapen a la vista i volen en busca de la llibertat. La llibertat on els somnis floreixen i neix un artista.

Nits emotives i plenes de records, moments nostàlgics difícils de superar, camps de batalla on hi broten flors i la gran incertesa de saber esperar.

L'instant on l'ànima s'esvaeix, el bram d'un cor que es trenca en silenci, la por a la mort que tot ho consumeix, i les nits llargues, buscant raons a l'existència.

Nits d'enyorança al pensar-te, abraçades prolongades i petons apassionats, Insomni inquiétant al no sentir-te, Tot el que vull és viure els nostres somnis, eternament entrelligats.