SENSE PRESSA

Un nen que somiava,
ballava amb els somnis i s’oblidava del temps,
jugava amb un cel on pintava moments,
i no pensava en promeses que tenia pendents.

Un nen que estimava,
seguia els batecs d'una veu que l'acompanyava,
buscava abraçades d'aquells que enyorava,
i expressava amb el cos tot allò que esperava.

Un nen que admirava,
alzava els ulls per trobar referents,
volia tocar amb els dits el firmament,
i teixir esperança en els cors que creien en ell.

Un nen que callava,
guardava en silenci l'estela d'un somni,
sabia que el temps li robava els instants,
però en cada mirada deixava una estrella brillant.

I així, sense pressa, es feia gran,
i així, sense pressa, s'esvaïa,
i en l'oblit que tot ho esborra,
que tot ho pren,
morien les abraçades, els somnis i les estrelles.