SÉ QUI ÉS O ALMENYS HO SABIA

Em diuen que no hi pensi,
que l’esborri.
Com si no portés el seu somriure
cosit a la butxaca.

Però jo la conec,
sé com es toca els cabells
quan et parla,
com et mira
quan no sap què dir.

Jo l’he vist somiar,
pensar,
fugir,
caminar.
L’he vist fer-se preguntes
que mai no va respondre.
Buscar sortides
quan ningú l’escoltava.

No ho entenen:
jo vaig veure l’esquerda
abans de caure.
Ho sabia tot,
i vaig decidir quedar-me.

Sé que em cuidava,
a la seva manera.
Però em feia mal,
i encara avui no sé
si va ser per no saber estimar-me
o per estimar-se tan poc.

Jo la conec.
Per això no l’odio.
Per això no l’entenc.