JAIME SABINES

He de deixar de fumar-te,
de respirar-te,
de recordar-te,
d’escriure’t.

Però mai de sentir-te dins.
Potser encara sóc a temps.
Seguiré el pas dels qui volen curar-se:
buscaré calma,
distància,
silenci.

Et sembla bé si t’estimo per sempre?
No és ni molt ni poc,
és just.

Dóna’m una vida,
una vida per reunir
totes les paraules que necessito,
una vida per pensar-te,
una vida on no et perdi.

Deixa que em quedi en silenci.
No hi ha amor més sincer
que el que habita entre dues ànimes
que s’entenen amb la mirada
i no necessiten cap paraula per estimar-se.

També cal preservar aquell llenguatge secret,
aquell que només tu i jo entenem.

Saps que quan et dic “ja és tard”,
vull dir “t’estimo”.

Que quan em despedeixo amb un “cuida’t”,
en realitat et crido: “et necessito”.

Hi ha paraules que remouen l’ànima,
frases disfressades
que només amb tu tenen sentit.

Una vida més per reunir
tot l’amor del temps,
per donar-te’l,
perquè el cuidis,
el guardis,
o el llencis.

Sé que no serviria de res.
Només vull una mica de temps
per entendre’t,
per entendre’m.