no encaixo en mi mateixa

soc una nena que ha après a vestir-se sola, que encara no sap treure’s la roba sense ensopegar amb els seus propis peus. m’he hagut d’eixugar sola la pell perquè si quedava molla no sabia com posar-me al llit. soc una noia a la qual la incomoditat l'ha acompanyat des de que té memòria.

he après nous idiomes per tenir més vocabulari, per buscar paraules que expliquin tot això, que encara no he trobat. no ressalto en res, no tinc cap talent; no sé cantar, no sé ballar, no sé dibuixar ni pintar. sé escriure i això no és cap destresa, és una necessitat. 

no sé quan he après a cuinar només sé que no volia menjar i vaig deixar de fer-me malbé la pell quan se’m va demanar. soc obedient i només trenco les regles establertes quan realment ho desitjo, quan em limiten i em fan ser qui no soc.

escric molt sobre mi mateixa perquè soc la que més conec. no sé si és bo o dolent, però ho faig. tot i que no em tinc present, no sé escriure sobre les vivències d'algú altre. escric en present i en passat i no sé conjugar els verbs en futur.

ploro sovint i tinc el cor de cotó fluix. les mans sempre les duc fredes i quan les porto calentes és perquè estic neguitosa i vull marxar d'aquí. hi ha roba que em sobra, que ja no me la sé posar. hi ha trossos de pell que, per molt que tapi, m'incomoden. sovint em soc desconeguda; no sé encaixar en mi mateixa, no sé què fer amb les meves mans ni sé on posar els ulls.

tot i poder dir que sé qui soc, tot i ser feliç i tranquil·la, hi ha dies que algú altre controla aquest cos. sento que no em pertany, perquè no em respon a mi. es posa vermell si algú altre el mira amb massa curiositat i, sense adonar-me, busca a qui no vull veure. duc alguna cosa a dins que dicta sobre ell. només sé vestir-lo i intentar cuidar-lo. no em pertany tot i ser una nena que ha après a vestir-se sola. no em pertany perquè no encaixo aquí dins. sento que no em pertanyo, tot i escriure sobre qui soc.

em falta coratge per veure'm nua, em sobra raons per vestir-me sola.