Fred

Estic enamorat de tu,                                                                                                    

I de sobte, cada dia guanya uns minuts de llum. 

Al principi la diferència és gairebé palpable;

la teva calidesa solar balla sobre la meva pell nua.

S’imposen els rams de flors, s’encenen més tard les faroles.

Estic enamorat de tu,

I ara, la meva pell, endolçida amb el color del caramel,

només roman blanca per on hi vas passar els dits.

Crema un estiu vivaç tot i que encara és febrer,

i invaeixen els teus rajos la meva habitació.

Acoloreixes els passadissos d’un taronja característic,

i entrellaçem els dits en el matrimoni de la llum.

Estic enamorat de tu,

I de sobte, cada nit es menja uns minuts de llum.

Al principi la diferència és quasi menyspreable;

s’escapen els teus dits ardents de la meva esquena.

La temperatura de casa meva cau lentament.

Estic enamorat de tu,

I furgo amb les ungles el terra, cercant l’últim raig de sol.

La meva pell torna a ser blanca; s’està oblidant de tu, del teu tacte.

Les marques de les teves mans s’esborren poc a poc,

com les petjades enterrades sota la neu.

Estic enamorat de tu,

I fa tant de fred, que crec que aquest amor és l’única calidesa que em queda.

De fet, fa tant de fred que els rams de flors reptaran fins als contenidors,

i els contenidors volaran en flames.

Estic enamorat de tu, ho sé.