Neu cau a terra un dia de desembre,
una carta amb lletra daurada sobre la taula.
El vent balla entre les runes d'una casa abandonada,
l'esperit encara no sap quin camí seguir.
I el novembre passat lluita per seguir en memòria,
però el temps passa, i les estacions ho segueixen.
La casa abandonada de la meva ciutat natal està cridant,
es veu encantada, perduda entre la memòria.
Encara hi penso, no puc dormir.
Aquella nit de desembre, menjant menjar gelat, obrint la teva carta, millor que s'hagués quedat sobre la taula.
Trobo a faltar agafar el palmell de la teva gelada mà,
recordo escalfar-les perquè estiguis millor.
I el novembre passat lluita per seguir en memòria,
però el temps passa, i les estacions ho segueixen.
La casa abandonada de la meva ciutat natal està cridant,
es veu encantada, perduda entre la memòria.
Santificada sigui ella, ella no ho pot demostrar, tu ho vas fer, és temps que te'n vagis.
Tira els teus objectes de valor,
dóna-los-hi a ella millor.
Et vaig fer la meva memòria i la meva felicitat, res ara no pot canviar.
Recordo que deixaves anar la meva mà a un somni.
Tu ho vas fer, és temps que te'n vagis.
Algú t'ha d'empresonar,
les meves nits seran blaves per sempre.
La casa abandonada de la meva ciutat natal està cridant,
tu ho vas començar, és temps que te'n vagis.
Recomendados
Hacete socio de quaderno
Apoyá este proyecto independiente y accedé a beneficios exclusivos.
Empieza a escribir hoy en quaderno
Valoramos la calidad, la autenticidad y la diversidad de voces.
Comentarios
No hay comentarios todavía, sé el primero!
Debes iniciar sesión para comentar
Iniciar sesión